no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

dilluns, 27 de maig del 2013

Dosrius

Cova Sepulcral Can Martorell  41º35.648', 2º24.840'
Transcripció del panel que hi ha al costat
 La Cova Sepulcral de la Costa de Can Martorell és un espai d’enterrament col·lectiu de fa més de 4000 anys. La cambra funerària i el corredor eren excavats a la roca del vessant sud del turó i s’hi accedia per un vestíbul construït amb lloses de pedra clavades al terra i arrenglerades. Exteriorment, el sepulcre recordava l’aspecte que devien tenir els dòlmens, tot i que actualment la coberta no es conserva.
La recerca arqueològica ha permès d’identificar entre 195 i 205 individus enterrats, d’ambdós sexes i de totes les edats, però majoritàriament adults ( entre 20 i 40 anys ), aparentment sans. Algunes inhumacions eren en posició primària (cos sencer), però la majoria  eren en posició secundaria, formant paquets d’ossos dipositats sobre el terra de la cova. Això indica que hi hagué una ordenació i manipulació post mortem i que les inhumacions es van efectuar durant un curt període de temps. De fet sembla que un fet accidental va precipitar un enterrament col·lectiu. En efecte, entre les restes òssies es varen localitzar fins a 68 puntes de fletxa de sílex, que confirmen un conflicte bèl·lic entre grups que va comportar la mort d’un volum important de la població.
Enmig dels enterraments també es varen localitzar fragments de ceràmica del tipus campaniforme, una petxina foradada (potser utilitzada com a penjoll), un possible pes de xarxa de pesca fet d’argila i dos molins manuals de pedra.
El jaciment va ser descobert de manera fortuïta l’any 1994 i dos anys després la Secció Arqueològica del Museu de Mataró hi va portar a terme una excavació. Poques vegades s’ha localitzat un jaciment d’aquestes característiques en tant bon estat de conservació. La troballa i la recerca científica ha convertit la Cova Sepulcral de la Costa de Can Martorell en un dels jaciments de referència del nostre país  

dijous, 23 de maig del 2013

Pontils

St. Magí de Brufaganya  41º29.065', 1º26.934'
aquest santuari fou molt popular al s XIII, segons explica la tradició hi feu penitencia St Magí màrtir de la ciutat de Tarragona, és un lloc de trobada i de devoció popular i per St. Magí, el 19 d’agost hi te lloc un aplec
 
Capella de les Fonts  41º29.038', 1º26.590'
l’aigua d’aquesta font, a banda de les virtuts atribuïdes a la tradició té un paper molt important a les festes de St. Magí a Tarragona quan des de aquí es porten, en carros de cavalls, botes plenes, un seguici popular rep i acompanya els carruatges fins la plaça de la Font a on l’aigua és beneïda i portada a l’Arc de St, Llorenç on els tarragonins poden veure-la o comprar
 

dimecres, 15 de maig del 2013

Santa Coloma de Queralt

Font dels Comtes  41º31.956', 1º23.214'
popularment coneguda com font Canelles, d’estil barroc construïda  el 1614 per ordre del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, al costat de la font hi ha una creu gòtica del s XV, durant molts anys va ser l’única font pública de la vila i al seu costat es construïren un abeurador per animals i uns rentadors públics que varen ser utilitzats fins als anys 70 del s XX
 
St. Pere de les Roques  41º34.573', 1º25.643'
datada  el s X,  pràcticament enrunada és conserva part d'un absis semicircular que a sota te una cripta, a finals del s XIX  es va alçar un mur que va migpartir la nau, es en una propietat privada, sense problema per accedir-hi, a la porta hi ha un rètol  que indica que la clau per entrar-hi es pot demanar a la mateixa masia
 

dijous, 9 de maig del 2013

Argençola

St Maur de Contrast
ermita romànica, segons les fonts és dels s X – XII, modificada diverses vegades la principal a principis del s XIX, al seu interior s’hi conserva una imatge gòtica de St. Maur del s XV
 
 
Torre de Contrast
de planta circular d'uns 20 m d'alçada ja surt documentada l'any 1241 en una quadra civil, actualment adossada a un mas, conté al interior un dipòsit d'aigua, la porta d'accés està situada al primer pis, tant en aquest pis com al segon destaquen unes espitlleres
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
aquí solament hi poso una coordenada perquè la Torre i l’Ermita son una enfront de l’altra  41º34.878', 1º26.029' 
 
Dolmen Plans de Ferran  41º34.151', 1º27.216'
les restes òssies trobades permeten identificar no menys de nou persones inhumades, per els objectes trobats, ceràmica i anells permeten datar-lo al període del bronze  antic mitjà  
 

divendres, 3 de maig del 2013

Manlleu

Santuari Puig-Agut  42º01.758', 2º17.615'
també anomenat de Lurdes, obra del arquitecte August Font, començat a construir el 1883 i beneit per el Bisbe Morgades el 18 de febrer de 1886, emplaçat en el punt mès alt del terme de Manlleu ( 696 m ), el principal promotor es el manlleuenc Ramon Madiroles i Codina
 
Rentadors  41º59.866', 2º17.233'
anomenats els de baix, també coneguts com “malgovern” i son els únics que es conserven, encara que han estat molt modificats ja que el primitiu va ser destruït en l’aiguat del 1940, quan va ser reconstruït si va fer la teulada, durant la dècada de 1950 es va produir un incendi que els deixà força malmesos, el segle passat hi havia una barraca a on un home escalfava aigua i la venia a les dones que rentaven, la foto correspon a la barraca i a l’aiguat esmentat abans, el meu agraïment al Museu Industrial del Ter per la informació que m’han donat i al senyor Joan Roma que els hi va subministrar aquesta foto. Si voleu conèixer la historia de les filatures i de l’aprofitament de l’aigua del nostre país us recomano una visita a aquest Museu
 

dimecres, 1 de maig del 2013

Vic

St. Miquel Xic  41º56.244', 2º15.839'
és un petit oratori estrenat el 1779 en la beatificació de Miquel Argemir i Mitjà que posteriorment seria proclamat patró de la ciutat, l’any 1991 es varen arranjar alguns desperfectes, l’actual situació el posa en situació de si caic o no caic, crec que valdria la pena intentar algun remei per evitar que acabi de caure