no tinc altre pretensió que mostrar els llocs que visito i donar-los a conèixer
si a algú li fa falta més informació -apart de les coordinades- per arribar a algun lloc, amb molt de gust l'hi donaré

diumenge, 26 de juliol del 2015

Castellnou de Bages

Conjunt de Edificis  41º50.067', 1º50.272'
Les coordenades corresponen a l'aparcament que hi ha. És un conjunt que val la pena dedicar-hi una bona visita, tant pels edificis com per la seva historia. L'església amb els seus absis, les ruïnes de la casa Rectoral i el Museu del Maquis. Un parell de dies després de la visita vaig trucar a l'ajuntament, per demanar informació, hi varen dir-me que si tornava per aquella contrada, els truqués abans i ens podríem posar d'acord perquè m'obririen els llocs que vaig trobar tancats. Els hi dono les gràcies per la seva amabilitat. Em sembla que també hi fan visites guiades, però seria millor preguntar-ho.

dissabte, 25 de juliol del 2015

Balsareny

Aqüeducte i Pont Sta. Maria i Séquia 41º51.614', 1º52.775'
Si no vaig errat, és el primer pont-aqüeducte de la Séquia de Manresa, que té l'inici 1300 m. més amunt a la resclosa dels Manresans. Aquest tros de Séquia és abans d'entrar al pont.

Aqüeducte de Conangle  41º50.113', 1º52.616'
És un dels 31 aqüeductes de la Séquia de Manresa. Construït el 1340, per superar la riera de Conangle, fa 103 m de llarg, 13 d'alçada i consta de 7 arcades.  

Sallent

Dolmen de Cornet o Pregones 41º53.266', 1º56.482'
Datat a l'edat de bronze 1800-1500 aC. El varen descobrir E. Riera i J. Potellas als anys de del s XX. Excavat per J. Colomines i J. Gudiol als anys 20 del s XX. El 1974 l'Agrupament Escolta Sant Jordi i el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí i el 1976 el refan, encara que sembla que varen abusar una mica del morter. La cambra fa 1 m quadrat, les lloses laterals 0,9 m i 0,2 m de gruix, el túmul està força ben conservat. A part de diferents peces de sílex i altres petits utensilis sembla que no s'hi van trobar restes humanes. 

dilluns, 20 de juliol del 2015

Avinyó

Font del Tomàs  41º50.984', 1º58.381'
Font al costat de la riera Gavarresa, l'entorn és força deplorable, ja que el terra és ple de pols, envasos i llaunes. Si la gent fóssim una mica més curosos amb aquests llocs, podria ser un bon lloc d'esbarjo.

Pou de Glaç 41º49.377', 1º57.961'
D'aquest pou no he pogut trobar cap dada, l'ajuntament diuen que l'únic que saben és el que diu la Web, o sia pràcticament res. Està situat al carrer nou d'Horta al peu de la carretera B-431. Un veí, em digué que li semblava que en eixamplar la carretera va aparèixer en el marge.

Aqüeducte Rec del Rial  41º49.369', 1º57.931'
Igual que en el pou de glaç no he trobat cap informació i aquí a mes ni un veí m'ha sabut dir res.
Aquest aqüeducte travessa el torrent del Rector abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa. Sembla ( i això és collita pròpia ) que hi passava el rec que alimentava els horts o la fàbrica que hi havia a prop
----------------------------------------------------
Aquestes dues ultimes entrades son a la barriada d'Horta

diumenge, 12 de juliol del 2015

Peralada

Claustre St Domenec  42º18.432', 3º00.498'
Sembla que en aquest lloc s'hi va fundar, a meitat del s XI una canònica agustiniana. Tot i que segons diferents informacions aquest claustre podria procedir d'un altre lloc i haver estat reconstruït aquí. Aquesta canònica, després de la desamortització, va servir d'hospital i caserna i ja durant el segle XX en temps de la guerra civil va tenir usos militars. En el seu entorn s'hi ha trobat - ara o estan excavant - restes que van del s V aC fins a l'edat mitjana. Les coordinades indiquen el lloc a on és el claustre però s'hi ha d'entrar per l'oficina d'informació del claustre i museu, Plaça Peixateria, 6

Sant Climent Sescebes

La Font Pudosa  42º21.910', 2º58.778'
A principis del s XX es descriu un brollador termal i mineromedicinal que era molt atractiu per la gent dels voltants i fins i tot de Barcelona, d'aquesta època ( 1915 ) és el testament de Damià Cardoner que llegava al municipi 100,000 Ptes. per a la construcció d'un balneari. Després les aigües caigueren en l'oblit, tant que als anys 70 la part superior de la font va servir d'abocador. El 1993 un fort aiguat s'endugué el poc que quedava. A finals del s XX es va revifar l'interes de la font, el 1999 l'ajuntament va iniciar un procés per obtenir-ne la classificació oficial. L'any 2002 es va dignificar la zona. Finalment el 2009 el BOE va publicar la resolució que donava la condició d'aigua mineromedicinal

dimecres, 8 de juliol del 2015

Castellterçol

Dolmen del Criac  41º44.830', 2º05.622'
Datat entre 2200-1800 aC. Descobert pel Sr. Solé de Castellterçol l'any 1935. Fa 1,6 m de llarg i 1 m d'ampla. Excavat el 1961, s'hi trobaren restes de ceràmica i sembla que també restes de 9 o 10 individus  

L'Estany

St. Pere del Coll de la Crosa  41º52.323', 2º06.488'
Restes d'una església romànica, situada als peus del Puig de la Caritat. Al davant hi ha una pedra commemorativa que diu: Sant Pere del Coll de la Crosa 1475-1700. En recordança II 1977. Les fotos que havia vist solament es veien una mica els murs, ara l'estan excavant. Sembla que la família propietària d'aquesta església, l'any 1700 es va vendre aquests terrenys i traslladà la majoria de pedres, a la casa pairal que tenien a uns 5 km. 

Font Mig Prat  41º51.849', 2º06.764'
Es va construir al costat del camí que comunicava L'Estany amb Moià, per tal de tenir un punt d'aigua pels viatgers. L'any 1975 va ser arranjat aquest espai, deixant-lo com és ara. L'esplanada en què es troba la font havia estat coberta per un estany que donà nom al poble, citat fa més d'un miler d'anys com Stango o Stanio

Boca N de la Mina i Pontarró  41º52.245', 2º06.917'
Pont medieval construït abans del s XVI per creuar la riera de l’Estany i formava part del camí ral que unia el Monestir de l’Estany i la ciutat de Vic, a partir del 1734 es construí la Boca Nord de la Mina 
El Pedró del Pontarró  41º52.237', 2º06.918'
El Pedró és un monument construït al costat del Pontarró el 1668 per Robert de Rocafort en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de Barcelona

Santa Maria d'Oló

Dolmen Plà de la Bassa  41º53.420', 2º03.509'
Datat al 3500-2500 aC. Les seves mides 1,15 m de llargada,,0,85 m d'amplada i 0,90 m d'altura.
Sembla que a mitjans dels anys 80 del s XX s'hi trobaren fragments de ceràmica i restes òssies d'una persona

Sant Bartomeu del Grau

Font Freda  41º54.915', 2º08.288'
Fa honor al seu nom. El petit raig d'aigua que treu és molt fresca, i l'entorn és un racó que dóna gust d'anar-hi, és a pocs metres de la carretera a on hi ha un espai per aparcar, un camí baixa fins a la font. A la pedra hi ha escrit AÑO 1910 JOSÉ BRACONS VILA

divendres, 3 de juliol del 2015

Olot

Volcà Montsacopa  42º11.105', 2º29.456'
Antic recinte militar i del qual encara resten uns trossos de mur. Dintre aquest recinte l'any 1814 s'hi va construir l'església de sant Francesc. Tot i aquest comentari no he pogut aclarir completament si aquest mur es construí per protegir l'església o ja existia d'abans, ja que buscant informació he trobat les dues versions

Tores de vigilància construïdes entre el 1832-1833. Ambdues tenen escala per pujar-hi a dalt, des d'on hi ha unes esplèndides vistes

Des del davant d'una de les torres surt un camí amb escales de fusta que baixa fins al cràter

Les coordinades corresponen al final del carrer de la Gredera, des d'on surt un camí que amb una suau caminada amb pujada arriba fins a dalt i es pot donar la volta a tot el conjunt